El piano
El piano és un instrument musical classificat com un instrument de teclat de corda percudida segons el sistema de classificació tradicional, i segons la classificació de Hornbostel-Sachs, és un cordòfon simple. El músic que toca el piano rep el nom de pianista.
El piano està compost per una caixa de ressonància i un teclat de 88 tecles, aproximadament unes 7 octaves, encara que pot variar segons models i èpoques. Les tecles accionen un mecanisme de martellets folrats de feltre que colpegen les cordes d'acer, fent que aquestes emetin un so. Les vibracions es transmeten a través dels ponts a la taula harmònica, que els amplifica. Està format per un arpa cromàtica de cordes múltiples, accionada per un mecanisme de percussió indirecta, a la qual se li han afegit apagadorss. També hi ha uns pedals que serveixen per a modificar el so.
El clavicèmbal
El clavicèmbal o clavecí és un instrument musical de teclat de cordes polsades (a diferència del piano o el clavicordi, que són de cordes percudides). La família del clavicèmbal també inclou els instruments més petits coneguts com virginal i espineta. Aquesta família d'instruments possiblement s'originà quan es començà a adjuntar un teclat a l'extrem d'un saltiri.
Al clavicèmbal la pulsació de la corda ve determinada per l'acció de les tecles. Sobre l'extrem de la tecla oposat al punt en què es prem (i en general ocult sota la caixa), reposa una peça de fusta anomenada martinet, en posició vertical. La tecla recolza, aproximadament al seu punt mig, sobre un pivot, de manera que fa de balancí i quan hom la prem, l'extrem posterior, sobre el qual reposa el martinet, s'aixeca. A la part superior del martinet hi ha una petita llengüeta que pot pivotar lleugerament al voltant d'un eix; sobre la llengüeta es col·loca perpendicularment la pua (o plectre) que serà l'encarregada de polsar la corda durant el moviment ascendent del martinet.
Després de polsar la corda el martinet cau pel seu propi pes fins a la posició inicial. Perquè en el moviment descendent el plectre no torni a polsar la corda, la llengüeta pivota cap enrere i el plectre passa per darrera de la corda sense tocar-la. Això s'aconsegueix amb un mecanisme de molla en el martinet. A més a més el martinet també disposa d'un esmorteïdor de feltre que apaga la nota una vegada ja s'ha tocat i així s'evita que el so es mantingui durant un temps excessiu, que provocaria una superposició amb els sons interpretats a continuació.
dimarts, 23 de febrer del 2010
dimarts, 16 de febrer del 2010
dimarts, 9 de febrer del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)